Feminisme i el Saló eròtic de Barcelona
S’acaba setembre i s’acosten les dates en les que comença la promoció del Saló Eròtic de Barcelona, que es fa cada any. I, novament, se’ns presenta amb un vídeo de gran impacte: “Sin Educación Sexual”. Justament el dia que va sortir vaig començar a rebre missatges per Facebook, Instagram i Whatsapp que deien: “Ja l’has vist?”, “Què et sembla?”. I us reconec que no el vaig voler mirar el mateix dia. Vaig esperar a l’endemà per plantar-me davant de la pantalla i veure’n el contingut.
I què en penso? Doncs que és un vídeo molt bo, molt ben pensat i treballat. En Carles Valdes és un gran professional. I fa material audiovisual realment molt bo! Només hagués canviat dues coses del guió:
- Quan diu que el porno ens ha ensenyat a follar, jo diria que ens ha ensenyat a follar malament
- També, quan diu que el porno ens ha ensenyat on, com i quan ficar-la, jo diria que ens ha “malensenyat” on, com i quan ficar-la
Pel que fa la resta del vídeo, gran crítica i gran reflexió del masclisme que s’ha instaurat (el més i menys evident, és clar) en la nostra manera de relacionar-nos sexual i sensualment entre nosaltres. I tot això fent-ho d’una manera clara, sense pèls a la llengua i mostrant imatges que ens traslladen a situacions que moltes de nosaltres hem viscut, que molts han propiciat i d’altres que ens ressonen pel soroll mediàtic que hi ha hagut i per la immensitat de la seva brutalitat i injustícia, com el cas de la manada.
Això sí, que el mateix Festival eròtic qüestioni la pornografia hauria d’implicar que es reformulés el contingut del festival pròpiament. I potser algú es preguntarà per què (d’altres segur que ja us ho imagineu), doncs per què:
- Tot i que el mateix festival està obrint les portes a la salut i l’educació afectivo-sexual, encara continua sent un festival pornogràfic i no eròtic
- El model pornogràfic que hi ha al darrera, majoritàriament, continua sent un model coitocentrista i falocentrista.
- Tot i que s’està treballant per aconseguir fer un porno feminista i ètic, encara queda molta feina a fer…
Es comença a fer feina i cada vegada som més els professionals de la salut sexual que intervenim en espais del Festival eròtic. I això és meravellós. Tot i així, encara queda molta feina per fer. Per tant, desitjo profundament que es fomenti el consum de pornografia ètica i feminista i aviat puguem dir que el porno “mainstream” està canviant i el que es consumeixi més sigui el que no fomenta el masclisme i mentides sobre sexe sinó el que ens ajuda a concebre una sexualitat més real i saludable. Precisament perquè el porno acaba sent un agent educatiu molt important, hem de fer que aquest agent ens eduqui d’una manera més correcte.
Us ho explico per aquí:
