L’espiral dels canvis

Diuen que els canvis són bons i jo estic submergida en un espiral de canvis i amb una perspectiva de futur que em fa somriure.

La setmana passada va ser l’última setmana d’InterPersonal Vic. El dia 3 de juny va tancar les seves portes. I aquesta, certament, és una notícia que em porta tristesa. Després de més de 3 anys de construir un projecte, quan aquest s’apaga, sempre és una pèrdua. Però l’energia m’empeny a tirar endavant i la sintonia i bones vibracions de l’equip que treballàvem a Vic ha fet que quasi totes continuem treballant plegades creant un nou projecte.

I ara entrem en una etapa de creació que genera molta trempera i, al mateix temps, continuem treballant i visitant. I no hem marxat gaire lluny d’on estàvem abans. Continuem al carrer Pare Gallissà 13 però hem canviat de porta. Dins del mateix replà, estem a la porta on abans hi havia el Tell Me (una escola d’anglès per a nenes i nens). I mentre pensem, construim, reestructurem i posem nom al nou projecte, mantenim el nom de Tell me a l’interfono… per tant, si ens voleu visitar, piqueu al Tell Me!

Per tant, des d’aquesta setmana, aquí estem, seguint amb les visites i repensant el projecte que esperem que us agradi!

I la voràgine de canvis ha coincidit amb una setmana moguda a nivell professional…

Dimarts va ser un dia molt esperat. Després de fer visites matí i tarda a Vic, em vaig encaminar cap a Barcelona ja que la meva mestra, la Ma José Pubill, presentava el seu nou llibre. Un llibre molt especial ple de recursos fabulosos per a treballar en teràpia.

Dimecres va ser el segon dia que visitava al nou despatx a Enric Granados 116, 2-2, de Barcelona. M’encanta aquest espai. I justament aquest dimecres vaig tenir una estona per passejar pel barri… un barri que m’és molt familiar i que enyorava… torno a estar aquí!

Dijous va ser un dia molt intens: al matí, al Ben Trobats, vam parlar de com els adolescents viuen els exàmens i, en concret, la selectivitat. Al migdia, a La Vida de la Sílvia Cóppulo, vam parlar de les mentides que es diuen per internet per a lligar. I vaig tenir l’oportunitat de conèixer l’Alain Hernàndez! A la tarda… visites al nou espai terapèutic (aquest espai que, us recordo, que encara no té nom) i després vam tenir reunió de feina per a repensar el projecte que volem fer néixer a Vic. I entre tant de moviment, publico article nou a El Periódico aprofitant que al migdia hem parlat de mentides per internet…).

Divendres! Jornada de Salut Mental Perinatal a l’Hospital Universitari Dexeus. Vaig aprenent per anar-me especialitzant més i més en psicologia perinatal. Un món ampli en el que m’estic submergint.

—

I ja sabeu que he encetat un espai nou al blog on pretenc donar veu a algunes de les coses que els clients em diuenq uan venen a teràpia…

La Frase de teràpia

Aquesta setmana una clienta em deia:

Tinc clar cap on vull anar però em fa por…

La por, altra vegada present en el procés terapèutic. I és que un procés de teràpia implica valentia:

-Valentia per permetre la movilització pel canvi

-Valentia per escollir el camí del canvi

-Valentia per a començar a caminar i a fer coses perquè el canvi pugui ser possible

-Valentia per assumir les conseqüències que comportarà aquest canvi

I no hem de ser valents si alguna cosa no ens fa por… i canviar i sortir de la zona de comfort sempre fa por, però els canvis sempre aporten coses positives, sobretot perquè ens movilitzem i sortim d’una situació que abans no ens aportava la felicitat que esperàvem.

Des d’aquí, us animo a que penseu quin seria el canvi que voldríeu fer en la vostra vida…

—

Gràcies, com sempre, per haver arribat fins aquí!