Quins són els teus privilegis?
Si escolto tots aquests discursos de:
- “tu pots”, “si vols pots”
- “si penses merda, tens una vida de merda”
em plantejo:
llavors, jo sóc culpable de la meva merda?
Entenc el que s’intenta dir: una part de la nostra vida depèn de la nostra actitud. Una part. UNA PART. Però, i la resta? En una societat capitalista, masclista, consumista, racista, capacitista, adultocentrista, lgtbiqafòbica, etc, hi ha tantes coses que EVIDENTMENT no depenen de tu…
Aquestes afirmacions neixen, sobretot, des del privilegi. Com més privilegis acumules, més fàcil és pensar així. I això fa sentir molt malament a qui no té tants privilegis perquè és carregar-lo amb una responsabilitat que no és completament seva.
És més fàcil pensar que tot depèn de tu si ets blanc, home, cisheterosexual, de classe mitjana-alta, adult, sense diversitat funcional, amb feina… i des d’aquí és molt fàcil dir que si penses merda tens merda.
Més perspectiva social i menys pensaments neoliberals que et fan pensar que si penses en positiu tot es resoldrà.
I estic a favor d’una actitud que t’ajudi i no sigui perjudicial però d’aquí a tots aquests discursos irresponsables…
La reflexió que et plantejo és que valoris quins són els teus privilegis i com els vius. I també et vull demanar si ets conscient de les opressions que vius.
Us vull deixar un vídeo amb aquestes reflexions que conté un altre vídeo que es diu “la carrera del privilegio” que crec que ens ajuda molt a seguir reflexionant sobre tot plegat.
No et perdis el vídeo: La carrera de los privilegios
