Sexe a la primera cita

[vc_row][vc_column width=”2/3″][vc_column_text]Aquest és un d’aquells temes aparentment superflus que sovint apareixen a les converses entre amigues i amics. I dic que és aparentment superflu perquè realment és un tema important.

“Què pensarà de mi si a la primera cita ja hi tinc sexe?”, és una pregunta habitual i que ha donat molt de joc. I, sobretot, s’ha focalitzat de manera heteronormativa i posant a les dones en el punt  de mira. No cal que digui que les dones, de manera habitual, som víctima de més crítiques, de més humiliacions i de micromasclismes que passen desapercebuts per a la majoria (aprofito ara per subscriure el que la companya Sara Blázquez (@SaraBlazquez) va escriure fa uns dies en aquest mateix mitjà sobre el cartell de la fira Casar-se a Osona).

I en una situació com aquesta, les que són etiquetades (sí, encara a dia d’avui) com a “fresques” o “recatades” som les dones.

I potser hem oblidat com d’important és la decisió que es pugui prendre en una primera cita. Més enllà del que pugui passar al llit. I és tan important decidir si et fiques al llit amb l’altra o no com si decidim mentir o no sobre alguna cosa de la nostra vida… però el més important no és la decisió que es prengui sinó el motiu pel qual es pren.

Si una persona, sigui home o dona, de manera lliure decideix tenir relacions sexuals a la primera cita és fantàstic. De la mateixa manera que si decideix no tenir-ne. El que és més preocupant és quan algú sent que no vol tenir relacions en aquesta primera trobada però n’acaba tenint perquè se sent pressionat a fer-ho (per la societat, per l’altre o per ell mateix). I també és preocupant quan algú desitja tenir relacions però no ho fa per por al què diran o al què pensarà l’altre.

Pot semblar quelcom petit però ho trasllado en un altre context: l’adolescència. Hi ha adolescents (m’atreviré a dir que un bon grapat) que acaben accedint a enrotllar-se amb algú només per la pressió del grup, per por a perdre a la persona que els hi agrada o perquè creuen que a l’edat que tenen ja haurien d’haver experimentat amb el sexe. I això no ajuda a potenciar una bona autoestima en aquests adolescents. No us penseu que les persones adultes ens salvem d’aquests tipus de riscos…

¿Quantes persones es coneixen a través de xarxes socials o a través d’aplicacions per lligar (justament fa uns dies en parlàvem a “La Vida” de Catalunya Ràdio) i es veuen pràcticament obligades a tenir relacions sexuals amb la persona que acaben de conèixer en persona…? Què hi ha en joc en tot això? Doncs que si realment és quelcom que un no vol i ho fa, és una senyal de manca d’autoestima i de valorar-se ben poc. I, a més, és quelcom que encara causa més erosió en el concepte que aquesta persona té de si mateixa.

“Llavors… No es pot tenir mai sexe en una primera cita?”, potser us preguntareu… Doncs i tant que es pot, però sempre i quan: hi hagi atracció cap a l’altra persona, realment vingui de gust, es tingui una bona autoestima, no es faci per la pressió que, de vegades, un mateix es posa o li posa l’altre/a, se sigui conscient de les conseqüències que això pot tenir, es prenguin mesures anticonceptives, de barrera (el preservatiu, ja que és l’únic que pot evitar un embaràs no desitjat i algunes infeccions de transmissió sexual).

Per tant… espero que gaudiu molt de les vostres primeres cites i que prengueu les decisions que prengueu siguin autèntiques i conscients.[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/3″][vc_column_text]

Article publicat a
Osona.com

[/vc_column_text][vc_widget_sidebar sidebar_id=”sidebar-main” el_class=”social”][/vc_column][/vc_row]