Trencant el silenci (Abús sexual infantil)

[vc_row][vc_column width=”2/3″][vc_column_text]Els abusos sexuals a menors, malauradament, són habituals. Però queden silenciats per la por, els sentiments de culpa, la mala consciència i la desorientació de qui els han patit. Aquests dies hem estat testimoni dels relats que algunes víctimes d’abusos han explicat als mitjans de comunicació i han denunciat a la justícia.

Trencar el silenci… allò que costa tant de fer quan parlem d’un tema tant complicat com aquest. Però, al mateix temps, allò que és tant necessari de fer per destapar i fer públic quelcom que s’ha mantingut amagat.

Un elevat percentatge dels abusos sexuals infantils es donen dins de l’entorn familiar. I això ens posa la pell de gallina. Però és una realitat que no podem obviar. I, com últimament ha aparegut als mitjans, és més que conegut que en alguns entorns religiosos també s’han donat situacions d’aquest tipus.

I cada vegada que una víctima d’abusos fa el pas de denunciar-ho, de fer-ho públic, de no amagar-ho, està donant veu a les víctimes que romanen en silenci. Està encoratjant a aquelles persones que no s’han atrevit a explicar-ho mai.

El millor que podem fer per tal de que els nostres petits no es trobin en una situació d’aquest tipus és fer bona prevenció. I són diversos els agents que poden fer molta feina en aquest sentit. Dos dels pilars fonamentals per a la prevenció són els pares i els centres educatius. Hem d’aconseguir normalitzar i fer habitual aquest tema a les escoles per poder fer bona prevenció. I també és important que sigui un tema de conversa a casa per donar bones eines als nostres fills.

I com s’hauria de fer això? Pe exemple:

–Coses que podem fer des de casa amb els nostres fills:
•    Facilitar l’aprenentatge del nom correcte de totes les parts del cos.
•    Explicar que el cos només el pot tocar el pare i/o la mare, per exemple, quan s’està a la dutxa o a la banyera (i intentant promoure que els nens i les nenes aprenguin l’hàbit de netejar-se tots sols).
•    Aclarir que el metge també pot tocar el cos, sempre que hi hagi els pares al davant.
•    Facilitar lectures que ajudin a fer tota aquesta tasca, com El meu cos és meu!.
•    Dir, explícitament, que si mai se senten incòmodes o es troben en alguna situació que no els hi agrada, poden dir que no i que els pares estaran al seu costat per ajudar-los (per tant, estem obrint la via del diàleg entre fills i pares).

–Des de les escoles:
•    Fer conferències i tallers per a pares i mares.
•    Incorporar activitats de prevenció de l’abús sexual infantil per a la quitxalla.
•    Assegurar-se que els docents dels centres coneixen bé els protocols a seguir i reben formació per poder fer bona prevenció.

–Els professionals de la salut i l’educació poden:
•    Assistir a cursos de formació especialitzats en la detecció i la prevenció dels abusos sexuals infantils.

Són moltes les coses que es poden fer per ajudar a aturar aquestes situacions i dotar d’eines i recursos als nostres fills perquè puguin actuar davant d’una situació així. Per obtenir més recursos o per demanar ajuda davant d’una situació d’abús, no dubteu en contactar amb professionals que us puguin ajudar i assessorar com, per exemple, la Fundació Vicky Bernadet.

El que ens falta és trencar el silenci, fer que aquest tema no continuï essent un tabú i, d’aquesta manera, facilitarem l’aprenentatge de recursos per tal que la nostra quitxalla no es trobi en una situació d’aquest tipus, pugui detectar-la si en alguna ocasió s’hi trobés o tingués forces per explicar-ho als pares o a l’adult de referència en cas de que fos víctima d’un abús.
[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/3″][vc_column_text]

Article publicat a
Osona.com

[/vc_column_text][vc_widget_sidebar sidebar_id=”sidebar-main” el_class=”social”][/vc_column][/vc_row]