Ets un bolquet o una piconadora a teràpia?

Saps què? El primer dia que algú ve a teràpia li explico que no n’hi ha prou amb el fet de venir, seure i explicar-me. Evidentment, dir en veu alta el que penses i sents té un poder important perquè t’ajuda a ser conscient de les coses que et passen però no és suficient per resoldre el que t’ha portat a teràpia.

Com deia, no n’hi ha prou amb explicar i marxar perquè necessitem una mica més… Et vull presentar dos tipus de persones que venen a teràpia i així potser et podré explicar bé què és l’estat o trànsit terapèutic:

Tipus bolquet: ve a teràpia, descarrega i t’explica el que pensa i sent, marxa cap a casa i no pensa més en la teràpia fins el següent dia. Entre visita i visita no té present el procés terapèutic i no té temps per treballar les propostes que es fan a teràpia.
Tipus piconadora: ve a teràpia, t’explica el que pensa i sent i quan marxa cap a casa té present allò que s’ha treballat a la consulta. Reflexiona, pensa en les propostes terapèutiques i torna a la visita amb ganes de seguir i treballar.

L’estat o trànsit terapèutic implica entendre que la teràpia va molt més enllà de les sessions. Hi ha un elevat nivell de motivació per treballar i la reflexió es manté més enllà de l’hora de visita. Implica que la teràpia comença en el moment en que es decideix demanar hora de visita i acaba més tard de l’última sessió.

I tu, ets més tipus piconadora o bolquet?

A Instagram vaig fer una publicació sobre això. Li dónes al “like” per ajudar-me a difondre-ho?