El suïcidi en una societat patriarcal
El dia 10 de setembre és el dia per la prevenció del suïcidi. I és una de les dates que tinc present entre les dates senyalades que recordo cada any. Enguany vull aprofundir una mica perquè fa uns dies, en una intervenció al Planta Baixa, un col·laborador del programa va intentar desacreditar unes argumentacions feministes que jo feia dient que hi havia molts més homes que se suicidaven que no pas dones. I he volgut aprofundir en el tema ja que la meva companya i amiga Alba Alfageme i jo vam saltar immediatament dient que aquesta era una dada que també tenia una explicació patriarcal.
Et vull compartir les dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) que podem trobar a l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) per corroborar que és cert que el 74,46% de les morts per suïcidi a Catalunya van ser d’homes mentre que un 25,54% van ser de dones*.
*En aquestes dades no es contempla les persones no binàries ja que en les dades oficials no consten perquè encara no es pot registrar oficialment, per la invisibilització del col·lectiu, entre molts d’altres motius). També comentar que es registra el sexe i es dóna per suposat que tothom és cisgènere en les dades obtingudes però és important trobar la manera de poder extreure dades estadístiques de totis, incloent-hi les persones amb identitats dissidents.
A xarxes socials vaig demanar a qui em segueix quins motius creu que hi ha darrera d’aquest biaix i va ser brutal el grau d’encert i la vinculació de tot plegat amb l’estructura patriarcal en la que vivim.
Evidentment, creixem en una societat que premia a les persones privilegiades i hi ha d’altres elements d’opressió que tenen un impacte en els motius pels quals una persona se suïcida. La classe social, la raça, la diversitat funcional, pertànyer al col·lectiu LGTBIQA+, etcètera, són factors que poden augmentar el risc de suïcidi. I potser algunes persones reflexionaran sobre els motius pels quals hi ha més homes que se suïciden si gaudeixen del privilegi de gènere envers les dones i les persones d’identitats dissidents.
Un dels motius és, clarament, la masculinitat hegemònica. La imposició social de ser un “home-home” implica:
- Trobar solucions més violentes als seus problemes. D’entre elles, el suïcidi.
- No saber gestionar i expressar correctament les seves emocions i això post conduir a una solució tan dràstica com posar fi a la pròpia vida enlloc de demanar ajuda
- Al tenir menys càrrega de cures no es plantegen com pot impactar la seva mort en les persones que té a càrrec, cosa que sí es plantegen moltes dones (que són les principals cuidadores de canalla, persones grans, persones amb malalties, etcètera)
- Trobar maneres de suïcidar-se més eficaces ja que aposten per solucions més violentes
- Etcètera
Hi ha qui, inclús, m’ha recordat que hi ha molts homes que se suïciden després d’assassinar a les seves parelles…
Hi ha dues dades més que sovint oblidem i són molt importants:
- Segons la Fundació Espanyola per la Prevenció del Suïcidi hi ha el triple de dones que ho intenten, tot i que els homes aconsegueixen suicidar-se tres vegades més.
- El suïcidi és la segona causa de mort de la joventut espanyola (de 15 a 29 anys), per darrere dels tumors.
M’agradaria acabar aquests post aprofitant informació de la Fundació Espanyola de la Prevenció del Suïcidi que hauríem de tenir molt present sobre els mites que ronden aquest tema i sobre algunes de les estratègies que podem seguir per lluitar-hi en contra.
Mites sobre el suïcidi
- Qui se suïcida vol morir.
No és veritat: ningú vol morir, i encara menys matar-se; vol deixar de patir. No és que no vulgui viure, és que no ho pot fer.Ningú que és feliç se suïcida. Cal pal·liar aquest patiment i ajudar-lo a recuperar el desig de viure.
- Parlar del suïcidi incita a fer-ho.
Fals: abordades de manera adequada es facilita la superació de les idees suïcides.
- Qui ho fa no ho diu i qui ho diu no ho fa.
No: molts suïcidis estan precedits per senyals d’alerta, que mai no s’han de subestimar. No s’ha de valorar cap intent com a crida d’atenció sinó com a petició d’ajuda.
Estratègies contra el suïcidi
- El suïcidi es pot prevenir, com ara els accidents de trànsit o els homicidis. Només calen polítiques i programes de prevenció. Espanya no té un pla o estratègia estatal de prevenció del suïcidi. Cal fer-ho.
- Incidir a la població adolescent i anciana.
- Cal proporcionar pautes pràctiques d’actuació a educadors, familiars cuidadors i professionals sanitaris.
- Manquen molts recursos d’atenció per a persones en risc i els seus familiars.
- Cal difondre informació veraç, científica, disminuint la foscor i l’estigma associats històricament al suïcidi.
- Parlar sobre el suïcidi com a problema de salut pública als mitjans de comunicació ajuda a prevenir-lo.
Si en algun moment la ideació suïcida està present en la teva vida, busca ajuda. Escriu-me i posem en marxa tots els recursos que siguin possibles.
Si t’agrada la meva feina, li dónes “M’agrada” al post d’instagram? Gràcies!